Facebook Twitter Google +1     Admin

La Copa de Europa

La copa de Europa
Circa 2004

Enlaces











Se muestran los artículos pertenecientes a Octubre de 2013.

These Inmortal Souls at Melody Maker

20131001075630-epic-paula-arantzazu-ruiz.jpg

 

Melody Maker, 7th November 1987.

 


Etiquetas: , , , , , ,

01/10/2013 07:54 Paula Arantzazu Ruiz #linkame. sin tema No hay comentarios. Comentar.

'Thérèse D.', de Claude Miller

20131003194531-therese1.jpg

’Thérèse D.’, de Claude Miller (2 estrelles)

Traducció qualité

Claude Miller va ser un cineasta pont entre la Nouvelle Vague i l’Acadèmia: va treballar amb Truffaut, Bresson, Godard i Demy, per després emancipar-se de la modernitat i dirigir les seves pròpies pel·lícules. La seva obra no ha arribat a l’altura dels seus predecessors i Miller ha quedat en un lloc secundari, eclipsat per la lluentor d’altres cineastes.

La seva trajectòria ajuda a comprendre el problema de la seva pel·lícula pòstuma, protagonitzada per una esforçada Audrey Tautou. Thérèse D. adapta un altre cop la novel·la de François Mauriac -Georges Franju ja la va portar al cinema el 1962 a Relat íntim , amb Emmanuelle Riva-, que segueix una jove burgesa de províncies durant un infeliç matrimoni de conseqüències quasi fatals. No explicaré més detalls, ja que la història mereix ser descoberta. A Miller, però, li manca passió a l’hora de posar-la en escena. Massa pendent del text i del film de Franju, el director acaba per oferir-nos una traducció gairebé fidel a l’original, tan neutra que sembla buida de les turbulències morals de la protagonista. Qualité sense ànima.

 

Paula Arantzazu Ruiz

Crítica aparecida en PLAY-ARA el 20 de septiembre de 2013.

 


Etiquetas: , , , , , , , , ,

03/10/2013 19:45 Paula Arantzazu Ruiz #linkame. sin tema No hay comentarios. Comentar.

'Gloria', de Sebastián Lelio

20131010211217-gloria-paula-arantzazu-ruiz.jpg

'Gloria', de Sebastián Lelio (4 estrelles)

Una dona digna

 

Els germans Juan de Dios i Pablo Larraín són avui dia els millors ambaixadors del nou cinema xilè, una cinematografia que fa poc temps que conquereix els festivals i que alhora sembla que no tingui por de les sales comercials. Un esperit ambiciós, però també accessible, amb el qual ens arriba aquesta Gloria apadrinada pels Larraín, filmada i escrita per Sebastián Lelio i a la qual dóna vida una superlativa Paulina García. El títol del film no enganya: la pel·lícula és el retrat d'una dona, d'uns cinquanta anys i divorciada, a qui l'edat sembla que li vagi en contra en qüestions sentimentals. La Gloria, no obstant, va a la recerca de l'amor com una adolescent vital, creient que en l'altre hi ha la felicitat promesa. Fins que es troba amb el Rodolfo. Com la seva protagonista, Lelio tampoc tem la proximitat i en aquesta història de reeducació emocional s'enganxa a la fragilitat del seu personatge fins al punt que aconsegueix que l'espectador hi sucumbeixi. Perquè Gloria és vibrant, elegant, potser massa commovedora. I, sens dubte, és una d'aquestes pel·lícules que es poden recomanar amb eufòria.

 

Paula Arantzazu Ruiz

Crítica aparecida en PLAY-ARA el 4 de octubre de 2013.

 


 


Etiquetas: , , , , , , , , ,

10/10/2013 21:12 Paula Arantzazu Ruiz #linkame. sin tema No hay comentarios. Comentar.

'Caníbal', de Manuel Martín Cuenca

20131020183052-cani-769-bal-foto-peli-769-cula-4215-.jpg

'Caníbal', de Manuel Martín Cuenca (4 estels)

Desig i abisme

 

En ocasions, el desig és una pulsió depredadora, d’un terror insondable. El caníbal, un dels més perturbadors monstres de l’imaginari occidental, protagonitza, clar,  Caníbal, la nova pel·lícula de Manuel Martín Cuenca. Aquí és un sastre solitari, interpretat per un Antonio de la Torre de gest cartujo i atrapat per un desig que només s’apaivaga quan assassina a dones i devora la finessa de la seva pell. El monstre, però, empra el mateix detall mutilant els cossos de les seves víctimes que tallant patrons i vestint les imatges religioses de les confraries d'aquesta fosca Granada on habita. Ambdues tasques són aliment per a la seva ànima i Martín Cuenca estableix aquest paral·lelisme sense caure en subratllats. Coneixem molt bé la relació entre certs ascetismes i el pecat de la carn. Però Caníbal no pretén ser l'exploració d'un personatge abominable, sinó, com resa el seu subtítol, explicar “una història d'amor”. Potser massa silenciosa i gèlida com per caure rendit, però, amb tot, el film és capaç d'aconseguir emocions intensíssimes i oferir-nos paisatges inusitats de l'horror i l'abisme.

 

Paula Arantzazu Ruiz

Crítica aparecida en PLAY-ARA el 11 de octubre de 2013.


Etiquetas: , , , , , , ,

20/10/2013 18:30 Paula Arantzazu Ruiz #linkame. sin tema No hay comentarios. Comentar.

Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris