Blogia
La Copa de Europa

El alcalde poeta

Si en el Bierzo tienen al alcalde rockero, en Cataluña, a la lumbre de la herencia de la Renaixença Romántica, tenemos al alcalde poeta. He aquí un pequeño ejemplo con motivo de las fiestas de Gracia, uno de los barrios más carismáticos de Barcelona.


Ciutadans i ciutadanes
que hem de festejar al carrer
ja cal que llegim amb ganes
el que diu aquest paper.

Hi haurà ball a moltes places
guarnits en els balcons,
sortirà foc de les maces,
sentirem remor de trons.

Que a l'estiu Gràcia desperta
al bell mig del mes d'agost
i que té la festa oberta
des del quinze al vint-i-dos.

Però per no fer la punyeta als veïns
que han treballat
deixarem la plaça neta
i el carrer com l'hem trobat.

Pixarem a les cabines
que per això han habilitat,
els carrers no són latrines,
ei, tinguem civilitat!

Disfrutem de la gentada
que tothom té el seu racó,
dones: al carrer Igualada,
prou de discriminació.

Quarts de tres és l'hora punta
per deixar de moure el cul,
però el divendres i el dissabte
a quarts de quatre a fer el gandul.

Aquest any hi haurà una carpa
damunt la plaça del Sol
amb programació a la carta
per a donar als veïns consol.

Poc hi ha que més ens captivi
que els qui van lluitar cantant,
enguany recordem l'Ovidi
a la plaça del Diamant.

Si comprem un got de plàstic
del que es pot tornar a fer anar
no el llencem, que això fa fàstic,
guardem-lo per l'endemà.

I si som tan ecològics
que el reciclatge ens commou:
paper al blau i al groc el plàstic, vidre al verd
i ja n'hi ha prou!

Fem servir les papereres,
evitem vessar el porró,
no allarguem les nits rumberes,
fem a casa el repicó.

Que la gent de Gràcia
estima la seva Festa Major
i el qui dorm bé no s'aprima
i l'endemà balla millor.

Si veiem passar per casa
els diables que tiren foc
no llencem aigua a la plaça,
la bevem a poc a poc.

Que qui beu amb pressa l'aigua
o la fot damunt del foc
és com qui va amb calça curta
a cremar-se al correfoc.

És com qui arrenca garlandes
del guarnit que ha fet la gent
escampant per totes bandes
la destrossa impunement.

Bon matí de trons i coques,
nens que pugen fins al cel,
correfoc de fum i traques,
bona nit de llums i estels.

El guarnit és fet a casa,
l'anxeneta és mon nebot,
la diablessa morenassa
és el noi que em roba el cor!

Via fora! a la conquesta
que avui canviarem el món,
fem-ho bé i anem de festa
que en aquesta hi cap tothom!

Donat a Barcelona l'agost del 2004

Ricard Martínez i Monteagudo
Regidor del Districte

Ferran Mascarell i Canalda
President del Consell de Districte

En ús de les facultats que li atorga a l'Alcaldia
l' article 21,1. e
QUE ES COMPLEIXI

Joan Clos
Alcalde de Barcelona

2 comentarios

arantza -

Tengo un colega que está trabajando en La Casa del Libro. Si quieres le digo que te las pida, y a lo mejor, nos hace un descuento. Aunque no sé si ha salido la edición bilingüe.

Carlos -

Qué puedo decir? Joan Clos es un talento excepcional.

Si compramos un vaso de plástico / de los que se pueden volver a hacer servir / no lo tiremos, que eso da asco / guardémoslo para mañana.

Todo esto sorprende mucho más si tenemos en cuenta que Arthur Rimbaud, por ejemplo, nunca llegó a ser concejal de ningún sitio, y me juego mil pelas a que la Marina Tsvietáieva esa jamás trató el tema del reciclaje con tanta hondura como nuestro gran alcalde.

Quiero sus obras completas, YA.