6 ( XB )
PERIODISME SOTA EL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ
3 grans períodes: 1938-1966: 1a llei de premsa Llei Fraga. 1966-1977: Llei Fraga Suspensió de 2 articles. 1978-2004: Constitució i actualitat.
1938: 1a llei de premsa franquista (llei de guerra), vigent fins el 1966.
1966: llei de premsa i impremta (Llei Fraga), vigent fins 1977.
1977: Se suspenen 2 articlesd e la Llei Fraga per garantir la llibertat de premsa necessària per fer unes eleccions democràtiques.
1978: Amb la Constitució se suprimeix la llei de premsa del 66. No existeix llei de pr,
1938-66: Franquisme de postguerra
En la fase final de la GC, Franco canvia les lleis dels territoris q conquereix. La llei de 1938 renega de la llibertat de premsa i del quart poder. Trenca amb P liberal esp (1833-1938). 1) Suspèn la llibertat de premsa. 2) Instaura la censura i la direcció governativa sobre la premsa: sotmet a revisió prèvia tot allò q es vol publicar i dicta els temes i la orientació q cal donar. 3) Limita lactivitat de lempresa informativa: autoritza molt pocs periòdics. 4) Limita la funció informativa de la ràdio: emissores no poden donar info, només RNE emet butlletins i totes les emissores han de connectar obligadax 5) Desaparició política i control dels periodistes. Tots els periodistes han de declarar les funcions q han fet des de la 2a Rep i en fc daixò els permeten o no exercir la professióEs crea el registre oficial, lescola oficial i el carnet oficial de periodista. 6) El govern nomena als directors. Ex: a ABC li posa un dire falangista, a LV Galinsoga. 7) Creació de xarxa provincial de periòdics i emissores de ràdio. Es creen diaris i ràdios del movimiento en diaris i ràdios confiscades. Pocs mitjans no oficials. 8) Creació duna agència de notícies oficial: EFE. 9) Desaparició de llengües q no fossin el castellà en la vida pública i en la premsa.
Tb hi ha elem de continuïtat: 1) Manté diaris conservadors i premsa nacional. 2) Manté emissores i reconverteix Unión Radio en la Sociedad Española de Radiodifusión (SER). 3) Manté les associacions de premsa i reorganització dins lorganigrama radical del règim. Es manté el privilegi a les associacions de poder editar les Hojas del Lunes x garantir que els periodistes tinguin guanys satisfactoris i es mantinguin afins al règim.
La premsa resultant daq situació és com la del XVII i XVIII: uniforme, controlada x règim i sotmesa a limitacions econ i tècniques que sen deriven. La premsa pateix un desprestigi social, pq és el suport del règim.
DIARIS A MADRID: ABC reapareix, com Ya (diari dels bisbes) i Informaciones. Apareixen Arriba (diari de la Falange), Pueblo (diari dels sindicats oficials), El Alcázar (poca rellevància) i Marca (esportiu).
DIARIS A BCN: Dels 30 diaris existents, no en reapareix cap fora de BCN. Sen creen de nous x a les províncies sobre lestructura dels diaris republicans confiscats. A BCN, 3 diaris: 1) La Vanguàrdia, continua diàriax amb Manel Aznar com a director, 1r, i Galinsoga dp. Passa a dir-se LV Española. 2) El Correo Catalán forma part dels carlistes, xo no és autoritzat fins unes setmanes + tard, coincidint amb laparició del falangista Solidaridad Nacional. 3) El Noticiero Universal, per la tarda.
A f.1940 torna a publicar-se DdB de la mà de Miquel Mateu, alcalde de la ciutat, financer de Franco, amb propietat compartida amb el Conde de Godó. Es crea un segon diari del movimiento: La Prensa, i així es tanca el mapa de la premsa barcelonina fins 1964. Tb reapareix El Mundo Deportivo. Ressorgeix Destino (Burgos, 1937) a BCN i esdevé una revista literària, intellectual... Tb trobem la Gaceta Ilustrada (de Godó), Fotogramas (de cinema), Serra dOr (1957, entreobre les publicacions en català). Apareixen les revistes roses: Lecturas (1941), Hola (1944). Tb esportives: El Once (revisió de El Xut!), Dicen...
El 1965 apareix un nou diari autoritzat: Tele/exprés (vocació moderna), i Dicen esdevé diari. Un any més tard, apareix Siglo XX, amb MVMontalbán.
Anys 70 apareixen periòdics i revistes dhumor setmanals. 1973 La Codorniz. Tb Barrabás, El Papus, Por Favor (aq 3 són més conservadores).
El 1966 la llei de premsa fa creure q es pot treure un diari en català, xo finalx mai es dona el permís. Anys 70 campanya x preparar aparició de diari en català. A Mundo Diario i a Correo Catalán el 74 comencen a publicar alguna cosa en català.
DESPRÉS DE FRANCO (1975-78)
Llib premsa creixent, primer de fet i, amb la Constitució, de Dret. Apareixen nous mitjans. Ressorgeix el P radiofònic, prohibit durant la Dictadura. Inici dun cert exercici P televisiu. Ús lliure de les llengües en els MMCC, sbt cat, gallec i euskera (no oficials fins a la 1a Constitució).
Nov. 1979 Restauració monarquia. Creació 1r govern, q decep x continuïsta amb Dictadura: Arias Navarro, Fraga Iribarne... poc pluralista.
El 76 apareix el 1r diari català, lAvui, i tb El País a Madrid. Tb hi ha un referèndum sobre la llei de reforma política. Això marca la fi del franquisme i canvi de règim. Dissoluvió movimiento i convoca eleccions lliures. Labril del 77 el govern de Suárez estableix llibertat de premsa derogant 2 articles de la llei de premsa anterior. El 15/06/77, 1es eleccions legislatives, q provoquen la liberalització informativa de la ràdio (poden tenir serveis informatius i redaccions). El 6/12/78 la nova Constitució permetrà lliure desenv del P.
En aq 3 anys apareixen i desapareixen diaris. LAvui era gran esperança, xo des de 1r moment serà minoritari de partits nacionalistes (fins als 80 no és de CiU). A Madrid, a + de El País, Diario 16, q donarà pas a la creació de Mundo Siglo XXI. Diario 16 creat x P.J. Ramírez, q ve dABC. Des de llavors, lúnica novetat és La Razón.
A BCN, Avui, Catalunya Exprés (estil tabloide britànic q aquí no acaba dagradar, dura 3 anys). 1977 mercat ampli de revistes noves a BCN i Madrid, amb Interviu al capdavant. És imp pq és lúnica q triomfa en aq moment (els diaris guanyen terreny) i pq té origen del grup Zeta dAntonio Asensio, i donarà pas el 1978 a El Periódico. A BCN, un últim intent de premsa en català a/t de revistes polítiques: Canigó (1976-77).
1977 boom premsa comarcal: apareixen revistes mensuals o setmanals comarcals i es reconverteix lantiga premsa comarcal del movimiento.
26/10/78 El Periódico de Catalunya. LV es desfà de ladjectiu Española. Hi ha moments de crisis x el DdB i el Tele-Exprés el 1978.
El 1978 ja règim constitucional. Llib expressió sense limitacions. Dret a secret professional i a clàusula de consciència. Supressió de la premsa del movimiento: es tanquen els no rendibles i se subhasten els rendibles. Sexpandeix la R com a mitjà dinfo (imp en el Cop dEstat). Democratització audiovisual. Expansió mitjans locals, sbt a Catalunya.
1988, Llei Tv privada com a culminació daq procés. Parlament de Cat regularà alguns daq punts, sbt: Llei de la Creació de la CCRTV. Concessió llicències de R. Bases de la situació actual.
Entre el 75 i el 85 a BCN passa a haver-hi 11 diaris. Dels diaris de lèpoca de Franco no+ kda LV. Es redueix el nom de diaris pq es van crear falses expectatives. Hi ha + llib, xo tb probl econ (no saben preveure com es repartirà el mercat). LV té gairebé el 50% del mercat. La R pren imp informativa, i apareixen Tv autonòmiques. Situació difícil dels diaris. Bipolarització mercat: LV i El Periódico de Catalunya. Auge de la premsa comarcal: El Punt, Segre, Regió 7.
3 grans períodes: 1938-1966: 1a llei de premsa Llei Fraga. 1966-1977: Llei Fraga Suspensió de 2 articles. 1978-2004: Constitució i actualitat.
1938: 1a llei de premsa franquista (llei de guerra), vigent fins el 1966.
1966: llei de premsa i impremta (Llei Fraga), vigent fins 1977.
1977: Se suspenen 2 articlesd e la Llei Fraga per garantir la llibertat de premsa necessària per fer unes eleccions democràtiques.
1978: Amb la Constitució se suprimeix la llei de premsa del 66. No existeix llei de pr,
1938-66: Franquisme de postguerra
En la fase final de la GC, Franco canvia les lleis dels territoris q conquereix. La llei de 1938 renega de la llibertat de premsa i del quart poder. Trenca amb P liberal esp (1833-1938). 1) Suspèn la llibertat de premsa. 2) Instaura la censura i la direcció governativa sobre la premsa: sotmet a revisió prèvia tot allò q es vol publicar i dicta els temes i la orientació q cal donar. 3) Limita lactivitat de lempresa informativa: autoritza molt pocs periòdics. 4) Limita la funció informativa de la ràdio: emissores no poden donar info, només RNE emet butlletins i totes les emissores han de connectar obligadax 5) Desaparició política i control dels periodistes. Tots els periodistes han de declarar les funcions q han fet des de la 2a Rep i en fc daixò els permeten o no exercir la professióEs crea el registre oficial, lescola oficial i el carnet oficial de periodista. 6) El govern nomena als directors. Ex: a ABC li posa un dire falangista, a LV Galinsoga. 7) Creació de xarxa provincial de periòdics i emissores de ràdio. Es creen diaris i ràdios del movimiento en diaris i ràdios confiscades. Pocs mitjans no oficials. 8) Creació duna agència de notícies oficial: EFE. 9) Desaparició de llengües q no fossin el castellà en la vida pública i en la premsa.
Tb hi ha elem de continuïtat: 1) Manté diaris conservadors i premsa nacional. 2) Manté emissores i reconverteix Unión Radio en la Sociedad Española de Radiodifusión (SER). 3) Manté les associacions de premsa i reorganització dins lorganigrama radical del règim. Es manté el privilegi a les associacions de poder editar les Hojas del Lunes x garantir que els periodistes tinguin guanys satisfactoris i es mantinguin afins al règim.
La premsa resultant daq situació és com la del XVII i XVIII: uniforme, controlada x règim i sotmesa a limitacions econ i tècniques que sen deriven. La premsa pateix un desprestigi social, pq és el suport del règim.
DIARIS A MADRID: ABC reapareix, com Ya (diari dels bisbes) i Informaciones. Apareixen Arriba (diari de la Falange), Pueblo (diari dels sindicats oficials), El Alcázar (poca rellevància) i Marca (esportiu).
DIARIS A BCN: Dels 30 diaris existents, no en reapareix cap fora de BCN. Sen creen de nous x a les províncies sobre lestructura dels diaris republicans confiscats. A BCN, 3 diaris: 1) La Vanguàrdia, continua diàriax amb Manel Aznar com a director, 1r, i Galinsoga dp. Passa a dir-se LV Española. 2) El Correo Catalán forma part dels carlistes, xo no és autoritzat fins unes setmanes + tard, coincidint amb laparició del falangista Solidaridad Nacional. 3) El Noticiero Universal, per la tarda.
A f.1940 torna a publicar-se DdB de la mà de Miquel Mateu, alcalde de la ciutat, financer de Franco, amb propietat compartida amb el Conde de Godó. Es crea un segon diari del movimiento: La Prensa, i així es tanca el mapa de la premsa barcelonina fins 1964. Tb reapareix El Mundo Deportivo. Ressorgeix Destino (Burgos, 1937) a BCN i esdevé una revista literària, intellectual... Tb trobem la Gaceta Ilustrada (de Godó), Fotogramas (de cinema), Serra dOr (1957, entreobre les publicacions en català). Apareixen les revistes roses: Lecturas (1941), Hola (1944). Tb esportives: El Once (revisió de El Xut!), Dicen...
El 1965 apareix un nou diari autoritzat: Tele/exprés (vocació moderna), i Dicen esdevé diari. Un any més tard, apareix Siglo XX, amb MVMontalbán.
Anys 70 apareixen periòdics i revistes dhumor setmanals. 1973 La Codorniz. Tb Barrabás, El Papus, Por Favor (aq 3 són més conservadores).
El 1966 la llei de premsa fa creure q es pot treure un diari en català, xo finalx mai es dona el permís. Anys 70 campanya x preparar aparició de diari en català. A Mundo Diario i a Correo Catalán el 74 comencen a publicar alguna cosa en català.
DESPRÉS DE FRANCO (1975-78)
Llib premsa creixent, primer de fet i, amb la Constitució, de Dret. Apareixen nous mitjans. Ressorgeix el P radiofònic, prohibit durant la Dictadura. Inici dun cert exercici P televisiu. Ús lliure de les llengües en els MMCC, sbt cat, gallec i euskera (no oficials fins a la 1a Constitució).
Nov. 1979 Restauració monarquia. Creació 1r govern, q decep x continuïsta amb Dictadura: Arias Navarro, Fraga Iribarne... poc pluralista.
El 76 apareix el 1r diari català, lAvui, i tb El País a Madrid. Tb hi ha un referèndum sobre la llei de reforma política. Això marca la fi del franquisme i canvi de règim. Dissoluvió movimiento i convoca eleccions lliures. Labril del 77 el govern de Suárez estableix llibertat de premsa derogant 2 articles de la llei de premsa anterior. El 15/06/77, 1es eleccions legislatives, q provoquen la liberalització informativa de la ràdio (poden tenir serveis informatius i redaccions). El 6/12/78 la nova Constitució permetrà lliure desenv del P.
En aq 3 anys apareixen i desapareixen diaris. LAvui era gran esperança, xo des de 1r moment serà minoritari de partits nacionalistes (fins als 80 no és de CiU). A Madrid, a + de El País, Diario 16, q donarà pas a la creació de Mundo Siglo XXI. Diario 16 creat x P.J. Ramírez, q ve dABC. Des de llavors, lúnica novetat és La Razón.
A BCN, Avui, Catalunya Exprés (estil tabloide britànic q aquí no acaba dagradar, dura 3 anys). 1977 mercat ampli de revistes noves a BCN i Madrid, amb Interviu al capdavant. És imp pq és lúnica q triomfa en aq moment (els diaris guanyen terreny) i pq té origen del grup Zeta dAntonio Asensio, i donarà pas el 1978 a El Periódico. A BCN, un últim intent de premsa en català a/t de revistes polítiques: Canigó (1976-77).
1977 boom premsa comarcal: apareixen revistes mensuals o setmanals comarcals i es reconverteix lantiga premsa comarcal del movimiento.
26/10/78 El Periódico de Catalunya. LV es desfà de ladjectiu Española. Hi ha moments de crisis x el DdB i el Tele-Exprés el 1978.
El 1978 ja règim constitucional. Llib expressió sense limitacions. Dret a secret professional i a clàusula de consciència. Supressió de la premsa del movimiento: es tanquen els no rendibles i se subhasten els rendibles. Sexpandeix la R com a mitjà dinfo (imp en el Cop dEstat). Democratització audiovisual. Expansió mitjans locals, sbt a Catalunya.
1988, Llei Tv privada com a culminació daq procés. Parlament de Cat regularà alguns daq punts, sbt: Llei de la Creació de la CCRTV. Concessió llicències de R. Bases de la situació actual.
Entre el 75 i el 85 a BCN passa a haver-hi 11 diaris. Dels diaris de lèpoca de Franco no+ kda LV. Es redueix el nom de diaris pq es van crear falses expectatives. Hi ha + llib, xo tb probl econ (no saben preveure com es repartirà el mercat). LV té gairebé el 50% del mercat. La R pren imp informativa, i apareixen Tv autonòmiques. Situació difícil dels diaris. Bipolarització mercat: LV i El Periódico de Catalunya. Auge de la premsa comarcal: El Punt, Segre, Regió 7.
3 comentarios
Brian Brain -
joi (el de ayer) -
Un saludo.
Biafra -
Uno que se alegra del retonno.