'Caníbal', de Manuel Martín Cuenca

'Caníbal', de Manuel Martín Cuenca (4 estels)

Desig i abisme

 

En ocasions, el desig és una pulsió depredadora, d’un terror insondable. El caníbal, un dels més perturbadors monstres de l’imaginari occidental, protagonitza, clar,  Caníbal, la nova pel·lícula de Manuel Martín Cuenca. Aquí és un sastre solitari, interpretat per un Antonio de la Torre de gest cartujo i atrapat per un desig que només s’apaivaga quan assassina a dones i devora la finessa de la seva pell. El monstre, però, empra el mateix detall mutilant els cossos de les seves víctimes que tallant patrons i vestint les imatges religioses de les confraries d'aquesta fosca Granada on habita. Ambdues tasques són aliment per a la seva ànima i Martín Cuenca estableix aquest paral·lelisme sense caure en subratllats. Coneixem molt bé la relació entre certs ascetismes i el pecat de la carn. Però Caníbal no pretén ser l'exploració d'un personatge abominable, sinó, com resa el seu subtítol, explicar “una història d'amor”. Potser massa silenciosa i gèlida com per caure rendit, però, amb tot, el film és capaç d'aconseguir emocions intensíssimes i oferir-nos paisatges inusitats de l'horror i l'abisme.

 

Paula Arantzazu Ruiz

Crítica aparecida en PLAY-ARA el 11 de octubre de 2013.