'Thérèse D.', de Claude Miller

’Thérèse D.’, de Claude Miller (2 estrelles)

Traducció qualité

Claude Miller va ser un cineasta pont entre la Nouvelle Vague i l’Acadèmia: va treballar amb Truffaut, Bresson, Godard i Demy, per després emancipar-se de la modernitat i dirigir les seves pròpies pel·lícules. La seva obra no ha arribat a l’altura dels seus predecessors i Miller ha quedat en un lloc secundari, eclipsat per la lluentor d’altres cineastes.

La seva trajectòria ajuda a comprendre el problema de la seva pel·lícula pòstuma, protagonitzada per una esforçada Audrey Tautou. Thérèse D. adapta un altre cop la novel·la de François Mauriac -Georges Franju ja la va portar al cinema el 1962 a Relat íntim , amb Emmanuelle Riva-, que segueix una jove burgesa de províncies durant un infeliç matrimoni de conseqüències quasi fatals. No explicaré més detalls, ja que la història mereix ser descoberta. A Miller, però, li manca passió a l’hora de posar-la en escena. Massa pendent del text i del film de Franju, el director acaba per oferir-nos una traducció gairebé fidel a l’original, tan neutra que sembla buida de les turbulències morals de la protagonista. Qualité sense ànima.

 

Paula Arantzazu Ruiz

Crítica aparecida en PLAY-ARA el 20 de septiembre de 2013.