4
solsticio de san juan II
Los hay quienes se lo pasarán muy bien.
la náusea
.
citas ejemplares
Palabras clave: REAL, ARROGANT, FALSES, FONAMENTAL, FATAL
Nativa: ¿Com veus el nivell de la premsa musical espanyola en relació a l'estrangera?
Santi Carrillo: Penso que l'única escola de periodisme musical real que hi ha hagut a Espanya és el Rockdelux. Els millors crítics, històrics o presents, han passat en algun moment (probablement el millor de les seves carreres) per la revista. [...] Pot semblar arrogant, i segurament ho és, però deixem-nos de falses modèsties: el periodisme musical a Espanya no s'entendria sense la tasca fonamental de Rockdelux. Per cert, estem en el nostre millor moment, i la resta està a anys llum.
PD: La premsa estrangera, en general, està fatal.
Nativa: ¿Com veus el nivell de la premsa musical espanyola en relació a l'estrangera?
Santi Carrillo: Penso que l'única escola de periodisme musical real que hi ha hagut a Espanya és el Rockdelux. Els millors crítics, històrics o presents, han passat en algun moment (probablement el millor de les seves carreres) per la revista. [...] Pot semblar arrogant, i segurament ho és, però deixem-nos de falses modèsties: el periodisme musical a Espanya no s'entendria sense la tasca fonamental de Rockdelux. Per cert, estem en el nostre millor moment, i la resta està a anys llum.
PD: La premsa estrangera, en general, està fatal.
pierdo el tiempo
¿Qué está pasando con la música electrónica para que LCD Soundsystem vayan a ser los segundos de a bordo del Sónar 2005 cuando ya habrán estado un mes antes tocando por mucho menos dinero y en un local más pequeño de la ciudad condal?
youth
un paso adelante -vacío-
Maragall, El Periódico y los gin-tonics de por medio
"Aunque haya quien diga lo contrario, la atención a los afectados del Carmel en general ha sido correcta." Empezar una editorial así es toda una declaración de principios. Debe haber sido correcta, efectivamente, tal atención después de un mes de idas y venidas en hoteles, sin poder cambiar de ropa, con un puto frío que pela, y viendo como todas las cosas que estaban en tu casa, ahora tu casa caída, se convertían muy a tu pesar en interés público. Un conflicto que ha visto cómo la gestión del desatre se iba por los cerros de Úbeda, derroteros insondables pero harto sospechados, unos senderos que se alejaban del debido centro de debate para convertirse en misterios de tantos por ciento, souffles y vaselinas. Unos disparates que ni el más excelso cadaver exquisito de Breton y compañía pudo haber imaginado.
democracia
11 de 38 millones de españoles han votado que sí.
"Con todo, el respaldo es muy amplio y muy bueno para España"
"Ayer fue una jornada festiva para la democracia en España"
Sí 27 millones de nosotros han votado que no, en blanco o han pasado de votar, ¿por qué ha ganado un sí que dista de la voluntad de más del doble de los ciudadanos? Y es que al final vamos a tener que pensar o que no saben matemáticas o es que están locos estos demócratas.
"Con todo, el respaldo es muy amplio y muy bueno para España"
"Ayer fue una jornada festiva para la democracia en España"
Sí 27 millones de nosotros han votado que no, en blanco o han pasado de votar, ¿por qué ha ganado un sí que dista de la voluntad de más del doble de los ciudadanos? Y es que al final vamos a tener que pensar o que no saben matemáticas o es que están locos estos demócratas.
Afraid to die
"In our world, the only thing that counts is who dies first."
punto y final
El dramaturgo sufría cáncer, neumonía y problemas cardiacos.
corchetes
Tinta azul cobalto derramada por unas manos que evocan a la infancia en el té de las cinco.
belo horizonte
No dudéis de que el azul será el color de la temporada y de que Bowie en clave bossanova sonará en todos nuestros auriculares en muy poquito tiempo. Y así soñaremos con enrolarnos en el Belafonte a la búsqueda de un tiburón legendario -si los bronquios se deshinchan para entonces-.
cadáveres exquisitos 2
Antaño la guerra era el único medio para poder viajar y conocer otros lugares, otras culturas, otra gente.
"Las enfermedades mentales son tan mortíferas como el cáncer. Más europeos mueren cada año de suicidio que de accidentes de tráfico o por asesinato. Sin embargo, la salud mental recibe, sorprendentemente, poca atención"
En Europa se quita la vida más gente que la que se estampa con su vehículo.
OUTSIDE CLOSER
Sostres, el techo del mundo
...the cliff edge of workaday morality
4. adj.
Dicho de una cosa: Ejecutada con ignorancia, imprudencia o presunción.
6 ( XB )
PERIODISME SOTA EL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ
3 grans períodes: 1938-1966: 1a llei de premsa Llei Fraga. 1966-1977: Llei Fraga Suspensió de 2 articles. 1978-2004: Constitució i actualitat.
1938: 1a llei de premsa franquista (llei de guerra), vigent fins el 1966.
1966: llei de premsa i impremta (Llei Fraga), vigent fins 1977.
1977: Se suspenen 2 articlesd e la Llei Fraga per garantir la llibertat de premsa necessària per fer unes eleccions democràtiques.
1978: Amb la Constitució se suprimeix la llei de premsa del 66. No existeix llei de pr,
1938-66: Franquisme de postguerra
En la fase final de la GC, Franco canvia les lleis dels territoris q conquereix. La llei de 1938 renega de la llibertat de premsa i del quart poder. Trenca amb P liberal esp (1833-1938). 1) Suspèn la llibertat de premsa. 2) Instaura la censura i la direcció governativa sobre la premsa: sotmet a revisió prèvia tot allò q es vol publicar i dicta els temes i la orientació q cal donar. 3) Limita lactivitat de lempresa informativa: autoritza molt pocs periòdics. 4) Limita la funció informativa de la ràdio: emissores no poden donar info, només RNE emet butlletins i totes les emissores han de connectar obligadax 5) Desaparició política i control dels periodistes. Tots els periodistes han de declarar les funcions q han fet des de la 2a Rep i en fc daixò els permeten o no exercir la professióEs crea el registre oficial, lescola oficial i el carnet oficial de periodista. 6) El govern nomena als directors. Ex: a ABC li posa un dire falangista, a LV Galinsoga. 7) Creació de xarxa provincial de periòdics i emissores de ràdio. Es creen diaris i ràdios del movimiento en diaris i ràdios confiscades. Pocs mitjans no oficials. 8) Creació duna agència de notícies oficial: EFE. 9) Desaparició de llengües q no fossin el castellà en la vida pública i en la premsa.
Tb hi ha elem de continuïtat: 1) Manté diaris conservadors i premsa nacional. 2) Manté emissores i reconverteix Unión Radio en la Sociedad Española de Radiodifusión (SER). 3) Manté les associacions de premsa i reorganització dins lorganigrama radical del règim. Es manté el privilegi a les associacions de poder editar les Hojas del Lunes x garantir que els periodistes tinguin guanys satisfactoris i es mantinguin afins al règim.
La premsa resultant daq situació és com la del XVII i XVIII: uniforme, controlada x règim i sotmesa a limitacions econ i tècniques que sen deriven. La premsa pateix un desprestigi social, pq és el suport del règim.
DIARIS A MADRID: ABC reapareix, com Ya (diari dels bisbes) i Informaciones. Apareixen Arriba (diari de la Falange), Pueblo (diari dels sindicats oficials), El Alcázar (poca rellevància) i Marca (esportiu).
DIARIS A BCN: Dels 30 diaris existents, no en reapareix cap fora de BCN. Sen creen de nous x a les províncies sobre lestructura dels diaris republicans confiscats. A BCN, 3 diaris: 1) La Vanguàrdia, continua diàriax amb Manel Aznar com a director, 1r, i Galinsoga dp. Passa a dir-se LV Española. 2) El Correo Catalán forma part dels carlistes, xo no és autoritzat fins unes setmanes + tard, coincidint amb laparició del falangista Solidaridad Nacional. 3) El Noticiero Universal, per la tarda.
A f.1940 torna a publicar-se DdB de la mà de Miquel Mateu, alcalde de la ciutat, financer de Franco, amb propietat compartida amb el Conde de Godó. Es crea un segon diari del movimiento: La Prensa, i així es tanca el mapa de la premsa barcelonina fins 1964. Tb reapareix El Mundo Deportivo. Ressorgeix Destino (Burgos, 1937) a BCN i esdevé una revista literària, intellectual... Tb trobem la Gaceta Ilustrada (de Godó), Fotogramas (de cinema), Serra dOr (1957, entreobre les publicacions en català). Apareixen les revistes roses: Lecturas (1941), Hola (1944). Tb esportives: El Once (revisió de El Xut!), Dicen...
El 1965 apareix un nou diari autoritzat: Tele/exprés (vocació moderna), i Dicen esdevé diari. Un any més tard, apareix Siglo XX, amb MVMontalbán.
Anys 70 apareixen periòdics i revistes dhumor setmanals. 1973 La Codorniz. Tb Barrabás, El Papus, Por Favor (aq 3 són més conservadores).
El 1966 la llei de premsa fa creure q es pot treure un diari en català, xo finalx mai es dona el permís. Anys 70 campanya x preparar aparició de diari en català. A Mundo Diario i a Correo Catalán el 74 comencen a publicar alguna cosa en català.
DESPRÉS DE FRANCO (1975-78)
Llib premsa creixent, primer de fet i, amb la Constitució, de Dret. Apareixen nous mitjans. Ressorgeix el P radiofònic, prohibit durant la Dictadura. Inici dun cert exercici P televisiu. Ús lliure de les llengües en els MMCC, sbt cat, gallec i euskera (no oficials fins a la 1a Constitució).
Nov. 1979 Restauració monarquia. Creació 1r govern, q decep x continuïsta amb Dictadura: Arias Navarro, Fraga Iribarne... poc pluralista.
El 76 apareix el 1r diari català, lAvui, i tb El País a Madrid. Tb hi ha un referèndum sobre la llei de reforma política. Això marca la fi del franquisme i canvi de règim. Dissoluvió movimiento i convoca eleccions lliures. Labril del 77 el govern de Suárez estableix llibertat de premsa derogant 2 articles de la llei de premsa anterior. El 15/06/77, 1es eleccions legislatives, q provoquen la liberalització informativa de la ràdio (poden tenir serveis informatius i redaccions). El 6/12/78 la nova Constitució permetrà lliure desenv del P.
En aq 3 anys apareixen i desapareixen diaris. LAvui era gran esperança, xo des de 1r moment serà minoritari de partits nacionalistes (fins als 80 no és de CiU). A Madrid, a + de El País, Diario 16, q donarà pas a la creació de Mundo Siglo XXI. Diario 16 creat x P.J. Ramírez, q ve dABC. Des de llavors, lúnica novetat és La Razón.
A BCN, Avui, Catalunya Exprés (estil tabloide britànic q aquí no acaba dagradar, dura 3 anys). 1977 mercat ampli de revistes noves a BCN i Madrid, amb Interviu al capdavant. És imp pq és lúnica q triomfa en aq moment (els diaris guanyen terreny) i pq té origen del grup Zeta dAntonio Asensio, i donarà pas el 1978 a El Periódico. A BCN, un últim intent de premsa en català a/t de revistes polítiques: Canigó (1976-77).
1977 boom premsa comarcal: apareixen revistes mensuals o setmanals comarcals i es reconverteix lantiga premsa comarcal del movimiento.
26/10/78 El Periódico de Catalunya. LV es desfà de ladjectiu Española. Hi ha moments de crisis x el DdB i el Tele-Exprés el 1978.
El 1978 ja règim constitucional. Llib expressió sense limitacions. Dret a secret professional i a clàusula de consciència. Supressió de la premsa del movimiento: es tanquen els no rendibles i se subhasten els rendibles. Sexpandeix la R com a mitjà dinfo (imp en el Cop dEstat). Democratització audiovisual. Expansió mitjans locals, sbt a Catalunya.
1988, Llei Tv privada com a culminació daq procés. Parlament de Cat regularà alguns daq punts, sbt: Llei de la Creació de la CCRTV. Concessió llicències de R. Bases de la situació actual.
Entre el 75 i el 85 a BCN passa a haver-hi 11 diaris. Dels diaris de lèpoca de Franco no+ kda LV. Es redueix el nom de diaris pq es van crear falses expectatives. Hi ha + llib, xo tb probl econ (no saben preveure com es repartirà el mercat). LV té gairebé el 50% del mercat. La R pren imp informativa, i apareixen Tv autonòmiques. Situació difícil dels diaris. Bipolarització mercat: LV i El Periódico de Catalunya. Auge de la premsa comarcal: El Punt, Segre, Regió 7.
3 grans períodes: 1938-1966: 1a llei de premsa Llei Fraga. 1966-1977: Llei Fraga Suspensió de 2 articles. 1978-2004: Constitució i actualitat.
1938: 1a llei de premsa franquista (llei de guerra), vigent fins el 1966.
1966: llei de premsa i impremta (Llei Fraga), vigent fins 1977.
1977: Se suspenen 2 articlesd e la Llei Fraga per garantir la llibertat de premsa necessària per fer unes eleccions democràtiques.
1978: Amb la Constitució se suprimeix la llei de premsa del 66. No existeix llei de pr,
1938-66: Franquisme de postguerra
En la fase final de la GC, Franco canvia les lleis dels territoris q conquereix. La llei de 1938 renega de la llibertat de premsa i del quart poder. Trenca amb P liberal esp (1833-1938). 1) Suspèn la llibertat de premsa. 2) Instaura la censura i la direcció governativa sobre la premsa: sotmet a revisió prèvia tot allò q es vol publicar i dicta els temes i la orientació q cal donar. 3) Limita lactivitat de lempresa informativa: autoritza molt pocs periòdics. 4) Limita la funció informativa de la ràdio: emissores no poden donar info, només RNE emet butlletins i totes les emissores han de connectar obligadax 5) Desaparició política i control dels periodistes. Tots els periodistes han de declarar les funcions q han fet des de la 2a Rep i en fc daixò els permeten o no exercir la professióEs crea el registre oficial, lescola oficial i el carnet oficial de periodista. 6) El govern nomena als directors. Ex: a ABC li posa un dire falangista, a LV Galinsoga. 7) Creació de xarxa provincial de periòdics i emissores de ràdio. Es creen diaris i ràdios del movimiento en diaris i ràdios confiscades. Pocs mitjans no oficials. 8) Creació duna agència de notícies oficial: EFE. 9) Desaparició de llengües q no fossin el castellà en la vida pública i en la premsa.
Tb hi ha elem de continuïtat: 1) Manté diaris conservadors i premsa nacional. 2) Manté emissores i reconverteix Unión Radio en la Sociedad Española de Radiodifusión (SER). 3) Manté les associacions de premsa i reorganització dins lorganigrama radical del règim. Es manté el privilegi a les associacions de poder editar les Hojas del Lunes x garantir que els periodistes tinguin guanys satisfactoris i es mantinguin afins al règim.
La premsa resultant daq situació és com la del XVII i XVIII: uniforme, controlada x règim i sotmesa a limitacions econ i tècniques que sen deriven. La premsa pateix un desprestigi social, pq és el suport del règim.
DIARIS A MADRID: ABC reapareix, com Ya (diari dels bisbes) i Informaciones. Apareixen Arriba (diari de la Falange), Pueblo (diari dels sindicats oficials), El Alcázar (poca rellevància) i Marca (esportiu).
DIARIS A BCN: Dels 30 diaris existents, no en reapareix cap fora de BCN. Sen creen de nous x a les províncies sobre lestructura dels diaris republicans confiscats. A BCN, 3 diaris: 1) La Vanguàrdia, continua diàriax amb Manel Aznar com a director, 1r, i Galinsoga dp. Passa a dir-se LV Española. 2) El Correo Catalán forma part dels carlistes, xo no és autoritzat fins unes setmanes + tard, coincidint amb laparició del falangista Solidaridad Nacional. 3) El Noticiero Universal, per la tarda.
A f.1940 torna a publicar-se DdB de la mà de Miquel Mateu, alcalde de la ciutat, financer de Franco, amb propietat compartida amb el Conde de Godó. Es crea un segon diari del movimiento: La Prensa, i així es tanca el mapa de la premsa barcelonina fins 1964. Tb reapareix El Mundo Deportivo. Ressorgeix Destino (Burgos, 1937) a BCN i esdevé una revista literària, intellectual... Tb trobem la Gaceta Ilustrada (de Godó), Fotogramas (de cinema), Serra dOr (1957, entreobre les publicacions en català). Apareixen les revistes roses: Lecturas (1941), Hola (1944). Tb esportives: El Once (revisió de El Xut!), Dicen...
El 1965 apareix un nou diari autoritzat: Tele/exprés (vocació moderna), i Dicen esdevé diari. Un any més tard, apareix Siglo XX, amb MVMontalbán.
Anys 70 apareixen periòdics i revistes dhumor setmanals. 1973 La Codorniz. Tb Barrabás, El Papus, Por Favor (aq 3 són més conservadores).
El 1966 la llei de premsa fa creure q es pot treure un diari en català, xo finalx mai es dona el permís. Anys 70 campanya x preparar aparició de diari en català. A Mundo Diario i a Correo Catalán el 74 comencen a publicar alguna cosa en català.
DESPRÉS DE FRANCO (1975-78)
Llib premsa creixent, primer de fet i, amb la Constitució, de Dret. Apareixen nous mitjans. Ressorgeix el P radiofònic, prohibit durant la Dictadura. Inici dun cert exercici P televisiu. Ús lliure de les llengües en els MMCC, sbt cat, gallec i euskera (no oficials fins a la 1a Constitució).
Nov. 1979 Restauració monarquia. Creació 1r govern, q decep x continuïsta amb Dictadura: Arias Navarro, Fraga Iribarne... poc pluralista.
El 76 apareix el 1r diari català, lAvui, i tb El País a Madrid. Tb hi ha un referèndum sobre la llei de reforma política. Això marca la fi del franquisme i canvi de règim. Dissoluvió movimiento i convoca eleccions lliures. Labril del 77 el govern de Suárez estableix llibertat de premsa derogant 2 articles de la llei de premsa anterior. El 15/06/77, 1es eleccions legislatives, q provoquen la liberalització informativa de la ràdio (poden tenir serveis informatius i redaccions). El 6/12/78 la nova Constitució permetrà lliure desenv del P.
En aq 3 anys apareixen i desapareixen diaris. LAvui era gran esperança, xo des de 1r moment serà minoritari de partits nacionalistes (fins als 80 no és de CiU). A Madrid, a + de El País, Diario 16, q donarà pas a la creació de Mundo Siglo XXI. Diario 16 creat x P.J. Ramírez, q ve dABC. Des de llavors, lúnica novetat és La Razón.
A BCN, Avui, Catalunya Exprés (estil tabloide britànic q aquí no acaba dagradar, dura 3 anys). 1977 mercat ampli de revistes noves a BCN i Madrid, amb Interviu al capdavant. És imp pq és lúnica q triomfa en aq moment (els diaris guanyen terreny) i pq té origen del grup Zeta dAntonio Asensio, i donarà pas el 1978 a El Periódico. A BCN, un últim intent de premsa en català a/t de revistes polítiques: Canigó (1976-77).
1977 boom premsa comarcal: apareixen revistes mensuals o setmanals comarcals i es reconverteix lantiga premsa comarcal del movimiento.
26/10/78 El Periódico de Catalunya. LV es desfà de ladjectiu Española. Hi ha moments de crisis x el DdB i el Tele-Exprés el 1978.
El 1978 ja règim constitucional. Llib expressió sense limitacions. Dret a secret professional i a clàusula de consciència. Supressió de la premsa del movimiento: es tanquen els no rendibles i se subhasten els rendibles. Sexpandeix la R com a mitjà dinfo (imp en el Cop dEstat). Democratització audiovisual. Expansió mitjans locals, sbt a Catalunya.
1988, Llei Tv privada com a culminació daq procés. Parlament de Cat regularà alguns daq punts, sbt: Llei de la Creació de la CCRTV. Concessió llicències de R. Bases de la situació actual.
Entre el 75 i el 85 a BCN passa a haver-hi 11 diaris. Dels diaris de lèpoca de Franco no+ kda LV. Es redueix el nom de diaris pq es van crear falses expectatives. Hi ha + llib, xo tb probl econ (no saben preveure com es repartirà el mercat). LV té gairebé el 50% del mercat. La R pren imp informativa, i apareixen Tv autonòmiques. Situació difícil dels diaris. Bipolarització mercat: LV i El Periódico de Catalunya. Auge de la premsa comarcal: El Punt, Segre, Regió 7.