Facebook Twitter Google +1     Admin

La Copa de Europa

La copa de Europa
Circa 2004

Enlaces











Se muestran los artículos pertenecientes a Septiembre de 2013.

"La plaga", de Neus Ballús

20130909090941-pl2.jpg

“La plaga” (4 estrelles)

Cossos en revolució

 

Amb motiu del 80 aniversari de Jean-Luc Godard, el crític Gonzalo de Lucas deia del cineasta que el seu cinema filma formes en revolució. És una metàfora molt bonica per descriure un cinema atent als canvis i les convulsions. Doncs bé, La plaga, el debut en el llargmetratge de Neus Ballús, és una pel·lícula que fa precisament això: filma uns cossos, unes vides en revolució a les portes d’un canvi. Unes vides agitades, però silencioses, que viuen a un espai fronterer, on el tot i el no-res són possibles. On succeeixen els petits miracles.

Gallecs, aquest lloc a tan sols 15 quilòmetres de Barcelona és als nostres ulls quotidians un espai invisible i és també l’escenari on es creuen cinc personatges també imperceptibles a la nostra mirada: Raúl, un pagès; Iurie, un moldau lluitador de lluita lliure que treballa en el camp per guanyar-se la vida; María, una anciana que per problemes de salut entra en un asil; Rose, la infermera filipina que la cuida; i Maribel, una prostituta de carretera. Ballús situa la seva càmera davant ells per mostrar-nos-els en el seu dia a dia -en les seves frustracions, anhels i alegries- durant el final d’un estiu dominat per la calor, per una plaga que amenaça les collites i per les exquisides melodies postwestern de David Crespo.

Encara que aquesta imatge de la plaga, que uneix les intrahistorias del film, queda una mica difusa en la pel·lícula, és impossible no veure en ella ressons de l’actual crisi econòmica. Ballús, però, anteposa els relats personals, aquests cossos en revolució, a qualsevol proclama i denúncia. Per a ella són prioritaris i ho celebrem.

 

Paula Arantzazu Ruiz

Crítica aparecida en PLAY-ARA el 6 de septiembre de 2013.

 


Etiquetas: , , , , , , , ,

09/09/2013 09:09 Paula Arantzazu Ruiz #linkame. sin tema No hay comentarios. Comentar.

"El espíritu del 45", de Ken Loach

20130918201346-espiritu.jpg

El espíritu del 45 (3 estrelles)

Servei públic

 

Benestar o benefici? A la gran pregunta "Què enfronta avui una Europa amenaçada per l'economia neoliberal?", Ken Loach hi respon clar i català amb un documental que enalteix les bondats de l'estat del benestar. Pot sonar alarmista però, creguin-me, potser cal que algú ens les recordi. A només una pel·lícula d'agafar la jubilació, Loach, emblema cinematogràfic del malestar obrer, ens porta de viatge al final de la Segona Guerra Mundial i a la primera victòria laborista a les urnes per rememorar els dies en què "per vèncer el fantasma del feixisme cal combatre els propis enemics de la nació: la pobresa, l'atur i la malaltia". D'aquesta batalla en sabem que va néixer el pacte social que conduiria a l'estat del benestar i a un dels seus grans èxits: l'accés universal a la sanitat. Molt propagandístic, tot i que d'una voluntat pedagògica commovedora, El espíritu del 45 perd una mica el nord quan s'enfronta al gran enemic de Loach, Margaret Thatcher, però, en conjunt, poques vegades han tingut més sentit les proclames sobre la importància -històrica, social, humana- del que és públic.

 

Paula Arantzazu Ruiz

Crítica aparecida en PLAY-ARA el 13 de septiembre de 2013.

Etiquetas: , , , , , , ,

18/09/2013 20:13 Paula Arantzazu Ruiz #linkame. sin tema No hay comentarios. Comentar.

"Pays Barbare"

"Pays Barbare", de Yervant Gianikian y Angela Ricci Lucchi

 



Etiquetas: , , , , , ,

24/09/2013 10:55 Paula Arantzazu Ruiz #linkame. sin tema No hay comentarios. Comentar.

"Asalto al poder", de Roland Emmerich

20130928123949-asalto.jpg

Asalto al poder (2 estrelles), de Roland Emmerich

Política ficció

 

El cinema d'acció de Roland Emmerich no enganya: gairebé totes les seves pel·lícules posen en escena una situació terminal que només pot tornar a la normalitat gràcies a l'heroi protagonista. No importa que l'enemic sigui un megamonstre com Godzilla, uns alienígenes -així succeïa a Independence day - o el grup de terroristes que prenen la Casa Blanca a aquest Asalto al poder; sabem que no hi ha res ni ningú que pugui amb la maquinària d'Emmerich i que després d'una desfilada acumulativa d'explosions i exacerbades i esbojarrades proclames patriotes, l'heroi aconseguirà salvar-nos a tots. Amén. Amb tot, si per alguna cosa sorprèn Asalto al poder és pel seu estrany vincle amb la realitat. Emmerich imagina en aquest treball una premissa inusitada: el president dels Estats Units, interpretat per Jamie Foxx, pretén engegar un nou pla de pau al Pròxim Orient i es compromet a retirar les tropes nord-americanes de la zona. ¿Seria Barack Obama capaç avui de plantejar aquesta política exterior? Tot i els perills que implica, per al director no hi ha dubte. Almenys en la ficció.

 

Paula Arantzazu Ruiz

Crítica aparecida en PLAY-ARA el 13 de septiembre de 2013.

 


Etiquetas: , , , , , , ,

28/09/2013 12:39 Paula Arantzazu Ruiz #linkame. sin tema No hay comentarios. Comentar.

Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris